Inici » El medi ambient

Ciències naturalsEl bec dels fringíl·lids

Codi a embedir Copiar

El bec dels fringíl·lids

En aquest reportatge, "El medi ambient" repassa la forma dels becs dels diferents ocells que pertanyen a la família dels fringíl·lids: caderneres, durbecs, pinsans...


Quan arriba l'hivern i la neu cobreix el sòl, trobar menjar es torna una feina difícil i moltes espècies d'ocells ho pateixen de debò. El fred intens implica un desgast d'energia, i per compensar aquesta pèrdua cal menjar gairebé contínuament. Moltes espècies d'ocells menuts han trobat la solució: en lloc d'aguantar les inclemències del temps val més fugir sud enllà. Són les migracions.


Una volada de milers d'ocells fringíl·lids és el símbol inequívoc d'un hivern fred i rigorós. Els fringíl·lids són ocells bàsicament granívors, però a l'hora de buscar menjar, cadascú té les seves preferències i capacitats. L'adaptació del bec permet a cada espècie assegurar-se una menja exclusiva, a la qual els altres no poden accedir.


Les caderneres, per exemple, tenen un bec llarg i prim, fet a mida per extreure les llavors diminutes de les llobes i els cards. La planta guarda les llavors dins de càpsules llargues i estretes, inaccessibles per a la major part d'ocells, però l'evolució ha modelat el bec de les caderneres fins a deixar-lo amb la mida i la forma exactes per aprofitar aquest recurs.


Els durbecs han evolucionat en una altra direcció. Tenen el bec gros i ferreny, capaç d'obrir les llavors més dures que no són assequibles a cap altre ocell. A les menjadores artificials, els durbecs seleccionen les llavors de gira-sol, però a la natura aprofiten les llavors més dures i són capaços d'obrir fins i tot els pinyols de les cireres.


El pinsà borroner, en canvi, fa honor al seu nom. Té el bec curt i fort, preparat especialment per obrir els borrons tendres dels arbres fruiters i aprofitar, d'aquesta manera, una font d'aliment rebutjada per molts altres ocells.


Ara bé, l'autèntic especialista pel que fa a la forma del bec és el trencapinyes. Com a tots els ocells, als trencapinyes els agrada banyar-se per mantenir el plomatge en bon estat, net de pols i de paràsits i en perfectes condicions. Però després del bany és l'hora de dinar. I és ara quan el trencapinyes explota el seu bec especial, capaç de fer palanca i obrir les pinyes de pi roig per menjar-se'n els pinyons diminuts. Una estratègia única que no comparteix amb cap altre ocell del món.

  • Programa El medi ambient
  • Idioma Català
  • Producció TVC
  • Any de producció 2008
  • Durada: 3min.
  • Àmbit Ciències naturals
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Coneixement del medi: natural, Ciències de la naturalesa
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Web Programa

Àrea professorat

Audiovisuals del programa

Audiovisuals relacionats

Programació educativa