L'Àlia té una nova feina: ha de fer de jutgessa de pau i oficiar un casament. Als nuvis els porta un ammonit de regal, que l'Àlia fa servir per parlar de progressió geomètrica.

Enmig de la cerimònia, la núvia s'enfada i arrenca a córrer. Per arreglar-ho, l'Àlia intenta explicar als nuvis que és molt difícil trobar parella i enamorar-se'n.

Calcula que cada un dels nuvis té 2 pares, 4 avis, 8 besavis, 16 rebesavis i 32 quadravis. Tots sumats són 62 avantpassats, només tirant enrere 5 generacions. Multiplicat pels 2 nuvis, són 124 persones. Per cada generació, s'han hagut d'haver enamorat el doble de persones que la generació següent.

Per saber quans besavis tenim s'ha de multiplicar el número 2 tres vegades per ell mateix. Aquesta operació dóna un resultat de 8 besavis. Després, per saber quans avis tenen els besavis, s'ha de multiplicar el 2 cinc cops, és a dir, 2 a la cinquena potència. El resultat són 32.

Amb aquestes dades, l'Àlia demostra que perquè els nuvis hagin coincidit, ha calgut, en els darrers 100 anys i escaig, que 124 persones s'enamoressin.