La gran passió de Jordi Pàmias (Guissona, La Segarra, 1938) és l'amor a la literatura que ha portat a terme tant en la seva vessant d'escriptor com de pedagog. Durant 30 anys ha estat professor de Llengua i Literatura Espanyola a l'actual Institut Màrius Torres de Lleida i ha encaminat diversos dels seus alumnes cap al conreu de les lletres. Com a literat, per bé que ha escrit prosa, assaig i teatre, ha despuntat principalment en el camp de la poesia, en el qual ha passat per diverses etapes. Inscrit primerament en el corrent de denúncia social -"La meva casa", "Fantasia per a ús de la gent sàvia"- , evoluciona després cap al formalisme i la recreació en el llenguatge -"Flauta de sol"- i, més tard, cap a una poesia més intimista i depurada -"Lluna d'estiu" i "Àmfora grega"- . Hi són sempre recurrents, però, el paisatge de la Segarra, els records d'infància, la reflexió sobre el pas del temps i la mort i l'interès per la condició humana. Ja dins el segle XXI, ha publicat els poemaris "Narcís i l'altre" i "Terra cansada". Els nombrosos premis que ha rebut, entre altres, el Carles Riba, el Vicent Andrés Estellés i el de la Crítica Catalana, l'han convertit en un referent de la poesia en al nostra llengua.