Les seves primeres publicacions van ser contes per a revistes. L'any 1938 va guanyar el premi Crexells de novel·la amb "Aloma", que va tornar a publicar l'any 1969.

Després de la Guerra Civil espanyola es va exiliar, primer a França i després a Suïssa. Després de vint anys de silenci literari, l'any 1958 va obtenir el premi Víctor Català amb "Vint-i-dos contes". Després van venir, entre d'altres, "La plaça del Diamant", "El carrer de les Camèlies" (premi Sant Jordi, premi de la Crítica i premi Ramon Llull) i "Mirall trencat".

A mitjan anys setanta va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Romanyà de la Selva. L'any 1980 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Va morir a Girona l'any 1983. Tres anys després es va publicar "La mort i la primavera", la seva novel·la pòstuma.