Un bon dia, el Sol va pensar de fer una visita a l'Aigua. No l'havia vista des de l'època de l'escola. El Sol va haver de caminar molt per arribar allà on vivia l'Aigua. Durant una llarga estona, no van parar de xerrar i d'explicar-se moltes coses, fins que el Sol va dir a l'Aigua que un dia visités el seu piset i, així, li podia presentar la seva amiga, la Lluna.

El piset del Sol i la Lluna era petit, però molt acollidor. El Sol i la Lluna, que feia temps que vivien junts i s'estimaven molt, havien fet d'aquell piset un lloc agradable on viure molt feliços.

El Sol va explicar a la Lluna que aviat rebrien la visita de l'Aigua i la seva família i que calia fer la casa una mica més gran perquè hi cabés tothom. I el Sol, sense perdre ni un segon, es va posar mans a l'obra.

Va fer les habitacions més grans, i el menjador, el lavabo i el safareig. Tot es veia ampli i lluminós. I en poc temps, va tenir-lo a punt per a la visita de l'Aigua.

Va arribar el dia i l'Aigua va començar a fer camí cap al piset del Sol i la Lluna. Quan l'Aigua i la seva família hi van arribar, el Sol i la Lluna descansaven asseguts al sofà.

El mar i la seva família van ocupar el pis sencer, des de l'entrada fins a l'últim racó. Hi havia les gambes, el tauró, el pop, el peix espasa, el peix globus... I enmig de tota aquella gentada, el Sol i la Lluna es trobaven submergits i desorientats, i, com van poder, van començar a fer-se senyals l'un a l'altre per dir-se que havien de pujar fins a la superfície com fos o s'ofegarien.

Finalment, el Sol i la Lluna van reaccionar: van agafar molt i molt d'impuls i van sortir disparats tan fort, que van anar a parar al cel.

L'Aigua va ocupar el piset del Sol i la Lluna, però també es va escampar per les valls i pels barrancs, pels rius i pels oceans, i, fins i tot, va arribar als pols, on viu congelada.