Inici » Resultats de cerca avançada » Topografia de la memòria

TutoriaCiències socialsTopografia de la memòria

Codi a embedir Copiar

Topografia de la memòria

"Topografia de la memòria" és una reflexió sobre com les polítiques públiques d'arreu del món han gestionat la memòria històrica, és a dir, com un col·lectiu es relaciona amb el seu passat a través d'elements que tenen un reconeixement imaginari i real alhora.


Com s'ha de construir, per tant, un espai que doni cabuda a diferents veus i a diverses memòries? Per respondre a aquesta pregunta, aquest reportatge segueix un itinerari per Europa, Àfrica i Amèrica a la recerca de models i exemples en què s'ha abordat, o no, el passat des de vies molt diverses: donar testimoni, confessar el crims, jutjar els autors, depurar l'administració, documentar el passat, dignificar els espais de memòria, etc.



Sud-àfrica

El 2 febrer de 1990, el president de la República de Sud-àfrica, Frederik de Klerk, es presentava davant del Parlament i anunciava la fi de la política de segregació: "El temps de la violència ha acabat, ha arribat l'hora de la reconstrucció i la reconciliació". Nou dies després, Nelson Mandela era alliberat després de passar vint-i-vuit anys reclòs en centres penitenciaris. L'anunci responia a la convicció que el règim de l'apartheid havia tocat sostre i era el principal obstacle per superar la crisi econòmica i institucional que patia el país.



Argentina

El 24 de març de 1976, un cop militar acabava amb el govern de María Estela Martínez de Perón i instal·lava una Junta encapçalada pel tinent general Jorge Rafael Videla. Poc després començava la "guerra bruta": entre el 1976 i el 1983 hi va haver tretze mil desapareguts segons les dades oficials, si bé les organitzacions de drets humans parlen d'unes trenta mil víctimes del terrorisme d'estat. Aquest terrorisme d'estat va ser l'eina comuna que totes les dictadures de l'Amèrica del Sud (Xile, l'Argentina, sectors del Brasil, el Paraguai...) van exercir de manera coordinada segons l'esquema dibuixat per Washington sota la direcció de la Central d'Intel·ligència dels Estats Units (CIA).



Alemanya

El procés d'unificació d'Alemanya, a partir del 1989, ha fet visible la falta de confluència de memòries sobre el passat nazi a banda i banda del mur. La República Federal d'Alemanya, nascuda després de l'hecatombe de la Segona Guerra Mundial, es va considerar successora del III Reich amb tot el que això significava. Aquesta és una de les raons que explica tant que el canceller Willy Brandt demanés perdó, el 1970, davant del monument memorial del gueto jueu de Varsòvia, com també que ho fes el president Johannes Rau, en alemany, a la seu del Parlament d'Israel, l'any 2000.


En canvi, la negació de l'Alemanya de Hitler va ser l'acte fundador de la República Democràtica Alemanya que emergia del domini de la Unió Soviètica. El comunisme situava els ciutadans de l'Alemanya Oriental sota el paraigua de la coalició que va vèncer el feixisme. Per tant, els ciutadans de l'RDA, durant quaranta anys, no es van sentir interrogats sobre un passat que sí que tenien en comú, malgrat els esforços per negar-ho, amb el seus germans de la República Federal. Mentre que l'Alemanya Occidental reconeixia i acceptava el seu passat vinculat a la barbàrie del Partit Nazi, fet que tampoc li ha estalviat el debat intern, l'RDA es va construir sobre el mite que tots els nazis eren alemanys occidentals.



Itàlia

"A Itàlia no hi hagut un autèntic debat sobre el feixisme italià i la figura de Mussolini": aquesta és l'opinió majoritària dels historiadors consultats. Aquest oblit interessat s'ha construït sobre dues idees instal·lades en l'imaginari col·lectiu: la figura del "dictador bo" i la llegenda antifeixista d'"una Itàlia sense feixistes".



Catalunya

Llei d'amnistia de 15 octubre de 1977. La llei 46/1977 va atorgar impunitat als líders, organitzadors, col·laboradors i còmplices del règim franquista. La llei també amnistiava els presos polítics.

  • Programa Topografia de la memòria
  • Idioma Català
  • Producció TVC, Lavínia Productora
  • Any de producció 2008
  • Durada: 96min.
  • Àmbit Tutoria, Ciències socials
  • Àrea Història del món contemporani, Educació per la ciutadania, Història, Ciències socials
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Web Programa

Àrea professorat

Audiovisuals relacionats

Programació educativa