Cada cop és més habitual que els joves d'ètnia gitana estudiïn una carrera universitària. Malgrat tot, la proporció encara és escassa. Segons les últimes dades, del 2003, quatre de cada mil gitanos són universitaris, mentre que de la resta de la població, ho són noranta-set de cada mil. Una realitat que viuen amb tota normalitat tant ells com els seus companys de classe.

A més de ser bons estudiants, les seves famílies han estat les més interessades a ajudar-los en aquesta opció de futur. Entre els seus amics gitanos que han abandonat els estudis i ja treballen, hi sol haver la sana enveja de veure que de mica en mica estan aconseguint el seu objectiu de tenir una carrera.

En Nazaret, de 20 anys, viu al barri de Torre-romeu, a Sabadell, i fa primer d'Optometria a la Universitat Politècnica de Catalunya, a Terrassa. Sempre ha tingut clar que volia estudiar i ha rebut suport, sobretot, de la seva mare, la Paqui, que no va poder estudiar de petita. Explica que l'educació és molt important perquè, si el seu fill té una carrera, sempre podrà acabar treballant en un "mercadillo", però mai a l'inrevés. El seu germà Juanjo, de 23 anys, també estudia a la universitat, on fa Enginyeria. A la tarda, en Nazaret queda al bar amb els seus amics, que li tenen una certa enveja perquè no van provar de fer com ell. Els companys de classe, l'Alejandro i l'Alba, es van sorprendre quan van saber que era gitano, perquè no és habitual.

La Jessy, de 20 anys, és del barri de la Mina i estudia primer d'Infermeria a l'Escola Universitària Gimbernat, a Sant Cugat del Vallès. De petita sempre havia tingut la il·lusió de dedicar-se a alguna cosa relacionada amb els nens i la medicina. La seva mare, l'Adela, no vol que la seva filla acabi netejant cases com ella. També explica que a la seva comunitat encara es veu amb certa por que les noies vagin a la universitat. Es dóna el cas que les amigues que té la Jessy des de petita, que són les de l'escola, són paies i no tenen carrera. La Zaida i la Chica diuen que la Jessy sempre ha estat la més llesta de totes. Per poder pagar els estudis té el suport econòmic de la seva mare i, a la tarda, treballa en una empresa de parament de la llar. Una de les seves professores, l'Eulàlia, de Ciències Socials Aplicades, comenta que li va molt bé tenir-la d'alumna per posar-la d'exemple a classe quan parlen de diferències culturals.