Dos tubs conduiran 6.000 litres per segon d'aigua de mar a la planta dessalinitzadora que es construeix al Prat de Llobregat. La planta els convertirà en 200 milions de litres diaris d'aigua potable, un 20 % del que en consumeix l'àrea metropolitana de Barcelona. Una quantitat que podrà quedar emmagatzemada als embassaments.

L'aigua s'agafarà a vint-i-dos metres de profunditat. Anirà pel fons marí i per sota terra cinc quilòmetres i mig. Passarà un parell de filtres abans que comenci la dessalinització, que consisteix a fer que l'aigua travessi unes membranes, però la sal no. Per empènyer l'aigua a través d'uns filtres tan fins, cal una gran pressió i un gran consum energètic. La meitat de l'aigua tampoc passa.

Les plantes previstes al litoral català dessalinitzaran 316 milions de litres diaris d'aigua, gastant menys de l'1 % de tot el consum elèctric de Catalunya, cosa que representa emetre 113.000 tones de CO2 a l'atmosfera, i generaran 400 milions de litres diaris de salmorres, tot allò que no passa els filtres.

Els estudis d'impacte de les primeres dessalinitzadores informen de mortalitat de plàncton i corals, desaparició de peixos i manglars... Organitzacions conservacionistes diuen que les dessalinitzadores marines poden millorar els aqüífers subterranis i, de retruc, rius i aiguamolls.