L'alerta vermella que anunciava una erupció imminent va fer evacuar l'abril del 2008 les més de tres mil cinc-centes persones que vivien a l'abast del volcà Nevado del Huila, a dos-cents cinquanta quilòmetres al sud-oest de Bogotà, la capital de Colòmbia. Amb més de 5.300 metres, és la tercera muntanya més alta del país i qualsevol erupció provoca enfonsaments i cascades d'aigua que provenen del gel que es desfà. Aquest cop, el volcà no va provocar allaus i els habitants d'aquesta zona van poder tornar a casa unes setmanes més tard.

Columnes de fum afloren constantment pel cràter d'un dels volcans més actius de tota l'Amèrica Llatina. Situada entre tres plaques tectòniques que tenen límits convergents, la del Carib, la sud-americana i la de Nazca, Colòmbia és terra de volcans.

L'Institut de Geologia de Colòmbia porta el control de trenta-vuit volcans, la meitat dels quals actius. Tots estan supervisats de manera constant i sistemàtica a través de monitors per controlar-ne el comportament. La deformació del terreny, l'enfonsament o elevació del sòl, els canvis de temperatura i de contingut químic dels fums, les fonts termals o els gasos alliberats donen pistes de la probabilitat d'una erupció.

Els moviments sísmics també tenen una relació directa amb el vulcanisme. El sismògraf detecta amb precisió qualsevol moviment de la terra i els vulcanòlegs, analitzant-ne els resultats, decreten el nivell d'alerta dels volcans.

Són equips sofisticats que permeten pronosticar les erupcions des de la distància. Però també hi ha la necessitat d'analitzar l'interior dels volcans, l'única fissura que ens comunica amb el centre de la Terra.