A Castellfollit de la Roca, a la Garrotxa, hi ha la teixeda de Misaclòs, que, amb tres hectàrees, és una de les més extenses. Els teixos són arbres sovint mil·lenaris, però, a Misaclòs, la majoria no sobrepassen els cent anys. Així que es considera una teixeda jove, probablement sorgida per l'ocupació de terrenys antigament dedicats a la ramaderia.

Antònia Caritat, ecòloga forestal, coordina un estudi sobre la distribució i la reproducció d'aquests arbres i ha identificat un problema: estan atacats per l'"Armillaria", un efecte dels problemes de sequera.

Una part de la teixeda està afectada per aquest paràsit, que es propaga per les arrels i penetra pels vasos on circula la saba. Els teixos afectats comencen a assecar-se per la capçada i arriben a morir.

L'any passat, l'equip que coordina Antònia Caritat va iniciar unes podes i estassades selectives. Ara s'hi han instal·lat uns mesuradors de creixement per saber si els tractaments efectuats ajuden els teixos a superar la crisi immunitària, que s'ha vist incrementada per la sequera d'aquest hivern.

Els teixos estan protegits a tota la Unió Europea per la seva escassetat i singularitat. D'aquí els esforços per millorar-ne la conservació i regeneració. S'han trobat teixos fòssils de cent seixanta milions d'anys d'antiguitat. Als anys 90, es va descobrir que el taxol que conté l'escorça del teix és un producte anticancerigen, cosa que va comportar grans tales fins que la indústria química el va aconseguir sintetitzar. Tot plegat ha suscitat cap al teix una devoció històrica i certa aurèola d'arbre màgic.