Inici » Nostranau. Sondes

Ciències socialsTecnologiaCiències naturalsCarrera espacial

Codi a embedir Copiar

Carrera espacial

La idea de volar, la idea d'imitar els ocells i de contemplar el paisatge des de dalt, i d'enlairar-se encara més amunt en direcció als astres no és d'ara. És un somni molt antic.


Un dels primers d'intentar volar cap a l'espai, diuen, va ser el mitològic Ícar, però se li van fondre les ales de cera a l'aproximar-se massa al Sol.


El primer projecte d'una nau fent voltes a la Terra es deu a Kostantin Tsiolkovski, un científic rus que, al començar el segle XX, va imaginar un artefacte hermètic, habitable i alimentat per l'energia solar. El 1923, l'alemany Hermann Oberth va estudiar seriosament aquesta possibilitat.


Un dels deixebles d'Oberth va ser Wernher von Braun, projectista de coets per l'exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial, que posteriorment es va establir als Estats Units. Durant dècades, Von Braun va liderar la carrera espacial nord-americana.


Als anys cinquanta, Von Braun va dissenyar una estació espacial en forma de gran roda giratòria, per donar sensació de gravetat als seus habitants. Arthur Clarke, en la novel·la, i Stanley Kubrick en la pel·lícula "2001, una odissea de l'espai", es van inspirar en aquests dissenys de Von Braun. Però el projecte no va traspassar la imaginació.


El primer intent d'estació espacial va ser, el 1971, quan la Unió Soviètica va posar en òrbita la nau Saliut, que disposava d'escotilles per atracar-hi les naus viatgeres Soiuz. Això va permetre enviar-hi tripulacions que hi van residir durant mesos.


Dos anys després, els americans van iniciar una experiència similar amb la nau Skylab, que va ser operativa fins al 1979.


Però la primera veritable estació espacial va començar quan la Unió Soviètica va situar en òrbita la primera pedra d'una nau que ja és una llegenda, la Mir.


El nucli central de la Mir va ser una Saliuz posada en òrbita el 1986. La Mir va anar creixent a base de nous mòduls que s'hi van anar agregant. Eren mòduls esfèrics o cilíndrics, proveïts de grans plafons per captar l'energia solar, amb funcions concretes, com ara laboratori, habitacle, magatzem, sala de recerca... Van ser transportats per un potent coet dissenyat per un rellevant enginyer de la cosmonàutica soviètica: Vladimir Chelomei.


Durant els seus 14 anys d'existència, per la Mir van passar-hi més d'un centenar d'astronautes. Valeri Poliakov va ser qui la va habitar més temps seguit, és a dir, és la persona que ha viscut més temps seguit a l'espai: 438 dies. La Mir va ser operativa, amb alguns incidents però sempre amb eficàcia, fins al 2000.


El 1996, abans del final de la Mir, va començar el muntatge d'una nova estació espacial, aquesta vegada amb la participació de 16 països, encapçalats pels Estats Units. L'Estació Espacial Internacional, que es com es coneix, actualment es veu brillar al cel com una estrella.


Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002.


Agrupats per temàtiques, els episodis de Nostra nau descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, etc. amb imatges provinents de l'observació i recreacions realitzades per ordinador d'acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns.


Cada episodi convida a descobrir i a disfrutar l'espectacle de l'Univers; el conjunt d'episodis és una introducció variada i assequible a l'astronomia.

  • Programa Nostranau. Sondes
  • Idioma Català
  • Producció Benecé Produccions,SL
  • Any de producció 2004
  • Durada: 4min.
  • Àmbit Tecnologia, Ciències naturals, Ciències socials
  • Àrea Ciències per al món contemporani, Història del món contemporani, Ciències socials, Ciències de la naturalesa, Tecnologia industrial
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Web Programa

Àrea professorat

Audiovisuals del programa

  • Billar espacial

    Billar espacial

    Tecnologia, Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT
  • Cassini

    Cassini

    Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT
  • Estació espacial

    Estació espacial

    Tecnologia, Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT
  • Hubble

    Hubble

    Tecnologia, Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT
  • Sputnik

    Sputnik

    Tecnologia, Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT

Audiovisuals relacionats

Programació educativa