Inici » Nostranau. Sondes

Ciències socialsTecnologiaCiències naturalsSputnik

Codi a embedir Copiar

Sputnik

Al firmament no tan sols s'hi veuen estrelles. Des que es va posar en òrbita entorn de la Terra el primer enginy espacial, s'hi veuen moltes altres coses.


El 4 d'octubre del 1957, la Unió Soviètica va posar en òrbita el primer satèl·lit artificial, l'Sputnik-1. Els Estats Units planejaven llençar també un satèl·lit, però encara no tenien el coet adequat. La superioritat soviètica en matèria d'exploració espacial es mantindria durant anys, fins al 1969, quan els americans van posar el peu a la Lluna.


Un mes després de l'Sputnik-1, els soviètics van llençar amb èxit un altre satèl·lit: l'Sputnik-2. Aquest era més gran que el seu antecessor, pesava mitja tona i, a més, portava un passatger a bord: la gossa Laika.


La resposta dels nord-americans, el 5 de desembre, va ser el Vanguard 1, amb la mala fortuna que el coet va explotar en el moment de ser llençat. I això que el satèl.lit només pesava un quilo i mig!


Aquests eren els inicis de l'anomenada cursa de l'espai. Unes dècades després, el món és un altre, i l'espai pròxim també: ara està atapeït de satèl·lits.


Molts són visibles a ull nu. Són com estrelles que corren lentament. Fins fa poc el més brillant era l'estació MIR però, després de la seva desintegració, el més brillant és la nova Estació Espacial Internacional.


Els satèl.lits es veuen perquè són metàl·lics, lluents, i reflecteixen la llum del Sol. De vegades, la seva lluminositat és variable, ja que tenen formes irregulars i el Sol pot reflectir-se més o menys. Alguns giren, en un moviment de rotació que produeix una intermitència lluminosa.


Si es miren a les primeres hores de la nit, com que és el Sol el que els il.lumina, quan porten un tros de cel recorregut, desapareixen. És quan entren a la zona d'ombra de la Terra. A l'inrevés passa si es miren a la matinada: apareixen inesperadament dalt del cel per anar-se'n cap a l'horitzó.


Es calcula que hi ha entre 70 mil i 150 mil objectes rondant la Terra. Tot un problema planetari cada vegada més important.


Entre aquests objectes només uns 500 són satèl·lits operatius i útils. La resta són últimes fases de coets, peces, maquinària, eines extraviades i fragments de satèl·lits destruits. Fins i tot hi ha seixanta bosses d'escombraries, abandonades per tripulacions poc cuidadoses.


A banda de representar un perill físic per qualsevol nau, els astrònoms també són víctimes d'aquestes deixalles espacials. De vegades s'ha suposat el descobriment d'una estrella nova, i no ha estat més que un satèl·lit geo-estacionari.


I en les fotografies del firmament sovint apareixen les traces d'aquests objectes perduts, testimonis de la cursa de l'espai.


Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002.


Agrupats per temàtiques, els episodis de Nostra nau descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, etc. amb imatges provinents de l'observació i recreacions realitzades per ordinador d'acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns.


Cada episodi convida a descobrir i a disfrutar l'espectacle de l'Univers; el conjunt d'episodis és una introducció variada i assequible a l'astronomia.

  • Programa Nostranau. Sondes
  • Idioma Català
  • Producció Benecé Produccions,SL
  • Any de producció 2004
  • Durada: 4min.
  • Àmbit Tecnologia, Ciències naturals, Ciències socials
  • Àrea Ciències per al món contemporani, Tecnologia, Història del món contemporani, Ciències de la naturalesa, Tecnologia industrial
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Web Programa

Àrea professorat

Audiovisuals del programa

  • Billar espacial

    Billar espacial

    Tecnologia, Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT
  • Carrera espacial

    Carrera espacial

    Tecnologia, Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT
  • Cassini

    Cassini

    Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT
  • Estació espacial

    Estació espacial

    Tecnologia, Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT
  • Hubble

    Hubble

    Tecnologia, Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT

Audiovisuals relacionats

  • Mesurar l'espai

    Mesurar l'espai

    Tecnologia, Matemàtiques, Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT
  • Els coets

    Els coets

    Tecnologia, Ciències naturals | ESO, BT
  • Tintín i l'aventura de la ciència

    Tintín i l'aventura de la ciència

    Llengües i literatura, Ciències naturals, Ciències socials | EP, ESO, BT
  • Stonehenge

    Stonehenge

    Ciències naturals, Educació artística, Ciències socials | ESO, BT
  • Fotografia

    Fotografia

    Ciències naturals, Educació artística, Ciències socials | ESO, BT
  • Astrònoms artistes

    Astrònoms artistes

    Ciències naturals, Educació artística, Ciències socials | ESO, BT

Programació educativa