Inici » Nostranau. La Lluna

Ciències socialsLlengües i literaturaCiències naturalsCara oculta

Codi a embedir Copiar

Cara oculta

Quan la Lluna està en fase nova, a la cara que mira a la Terra és de nit. En canvi, a la cara sempre oculta als nostres ulls, és de dia. Aleshores és una bona ocasió per mirar aquesta cara secreta de la Lluna.


Al començament del Sistema Solar, quan es van formar els planetes, la Lluna tenia un moviment de rotació respecte a la Terra. Però la força de les marees dels dos astres va anar frenant aquesta rotació, fins que va anul·lar-la.


La Lluna mostra sempre la mateixa cara. No és estrany, per tant, que abundin les fantasies sobre la cara mai vista.


Fa dos mil anys, Plutarc creia que estava habitada per selenites, dits així en honor a Selena, deessa de la Lluna i germana del deu del Sol. Cyrà de Bergerac, al segle XVII, va conviure amb aquests selenites.


Jules Verne, en el seu Viatge a l'entorn de la Lluna, descriu un seguit de ciutats que hi descobreix. I Méliès, amb la càmera de cinema, va explicar-ne històries encara més fabuloses.


Hi havia qui suposava, més o menys seriosament, que, com que la cara oculta de la Lluna es trobava en direcció oposada a la Terra, la força gravitatòria del nostre planeta no l'afectava; en conseqüència, hi podria existir atmosfera... vegetació... i habitants. Aquesta mena d'idees van perviure fins ben entrat el segle XX.


Els primeres testimonis de la realitat de la cara oculta de la Lluna es deuen a les sondes Lunik enviades pels soviètics el 1959.


La primera sonda, la Lunik-1, hi va passar a prop. La segona va impactar-hi. Per fi, la tercera, la Lunik-3, hi va fer la volta per darrere, i va aconseguir fotografiar la cara amagada. Després, es va perdre espai endins.


Les fotografies de la Lunik 3 són molt rudimentàries però extraordinàriament valuoses. La llum hi tocava gairebé perpendicularment, de manera que les muntanyes no feien ombres i els relleus a penes s'hi aprecien. Tanmateix, són les primeres imatges de la cara amagada de la Lluna, les primeres a revelar-la.


Després de les Lunik, els nord-americans van enviar-hi les sondes Ranger: fotografiaven la superfície de prop i, a continuació, s'hi estavellaven. Més endavant, i per estudiar l'enviament dels primers astronautes, les sondes Surveyor i Lunar Orbiter van cartografiar tota la Lluna, inclosa la cara oculta.


S'hi veuen menys mars, menys extensions desèrtiques, que a la cara visible. El mar més destacat és diu Mar de Moscou, batejat així pels soviètics des de la visita de la Lunik 3.


També hi ha el Mar Oriental, una enorme extensió circular de 900 quilòmetres de diàmetre, amb 3 anells de muntanyes a l'interior.


Destaquen el cràter Apol·lo, en homenatge a la primera missió que va aterrar al sòl lunar; el Gagarin, en honor al primer cosmonauta; el Jules Verne... I el cràter Giordano Bruno, envoltat per una aurèola de radiacions clares, prova que va ser un dels últims cràters formats.


Avui dia, la cara oculta de la Lluna es coneix tan bé com la cara visible. Té una orografia similar, una mica més accidentada però igualment blanca, desèrtica i buida. Tampoc no hi ha selenites.


Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002.


Agrupats per temàtiques, els episodis de Nostra nau descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, etc. amb imatges provinents de l'observació i recreacions realitzades per ordinador d'acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns.


Cada episodi convida a descobrir i a disfrutar l'espectacle de l'Univers; el conjunt d'episodis és una introducció variada i assequible a l'astronomia.

  • Programa Nostranau. La Lluna
  • Idioma Català
  • Producció Benecé Produccions,SL
  • Any de producció 2004
  • Durada: 5min.
  • Àmbit Llengües i literatura, Ciències naturals, Ciències socials
  • Àrea Ciències per al món contemporani, Literatura castellana, Ciències de la naturalesa
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Web Programa

Àrea professorat

Audiovisuals del programa

Audiovisuals relacionats

Programació educativa