Inici » Nostranau. La Lluna

Ciències socialsCiències naturalsSuperfície lunar

Codi a embedir Copiar

Superfície lunar

Quan la Lluna està en fase de quart creixent, el Sol n'il·lumina la meitat dreta. És un bon moment per apreciar-hi, a ull nu, unes zones fosques: els mars de la Lluna.


A la Lluna hi ha grans regions fosques, gairebé llises, que es coneixen com a mars. En realitat, són grans superfícies planes i àrides, com deserts. El mar que hi ha a prop del centre es coneix com el Mar de la Tranquil·litat. Fa uns 3.500 milions d'anys, era una depressió coberta de lava que, posteriorment, es va solidificar. També es veuen el Mar de la Serenitat, el Mar de la Fecunditat, el Mar del Nèctar, el Mar de l'Humor...


La benignitat dels noms dels mars de la Lluna contrasta amb l'aspecte amb el qual se'ls ha imaginat. Abans es pensava que la geologia lunar era molt accidentada.


La Lluna no té atmosfera i, per tant, no hi fa vent ni hi ha aigua. Al contrari de la Terra, no hi ha agents que n'erosionin la superfície. Per això, abans de les missions exploradores, els cràters i les muntanyes de la Lluna eren imaginades molt abruptes, plenes d'arestes.


El juliol de 1969, la missió nordamericana Apol·lo 11 va posar en òrbita al voltant de la Lluna tres astronautes, dos dels quals van trepitjar-ne la superfície per primera vegada.


Els astronautes de l'Apol·lo 11 van comprovar, de prop, que el paisatge lunar no era tan aspre com s'imaginava.


Hi ha cràters de parets molt altes, però són molt extensos, de manera que, en general, l'orografia de la Lluna és suau. Les muntanyes són ondulades i sinuoses, i les roques i pedres basàltiques, disperses sobre el terreny, solen tenir formes arrodonides.


El més notable de la superfície de la Lluna és la capa de pols, d'uns quants centímetres de gruix, que la cobreix completament. Les petjades que van deixar-hi els astronautes ho demostren. És una pols molt fina, coneguda amb el nom de regolit.


A la Terra, la pols és producte de l'erosió de les roques per l'acció de l'aigua i del vent. Però a la Lluna no hi ha aigua ni vent. Aleshores, d'on prové aquesta pols?


Els xocs d'asteroides i de meteorits, molt abundants en les primeres èpoques del Sistema Solar, van ocasionar els cràters. Cada impacte polvoritzava les roques i provocava l'ejecció a l'espai de gran quantitat de matèria que, seguidament, es dipositava sobre la superfície.


Com que a la Lluna no hi ha atmosfera, no hi ha res que amorteixi els forts contrastos tèrmics. De dia, la temperatura arriba als 110 graus centígrads, mentre que, de nit, baixa a 170 graus sota zero. La diferència és tan acusada que, de vegades, les roques es trenquen. Amb el temps, els fragments resultants s'esmicolen i es converteixen en pols addicional.


Neil Armstrong, un dels astronautes de l'Apol·lo 11, quan va trepitjar la Lluna, va dir: "Aquest és un petit pas per a l'home... però un salt de gegant per a la humanitat".


L'empremta d'aquell petit pas, i d'aquell salt de gegant, es troba al Mar -de pols- de la Tranquil·litat.


Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002.


Agrupats per temàtiques, els episodis de Nostra nau descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, etc. amb imatges provinents de l'observació i recreacions realitzades per ordinador d'acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns.


Cada episodi convida a descobrir i a disfrutar l'espectacle de l'Univers; el conjunt d'episodis és una introducció variada i assequible a l'astronomia.

  • Programa Nostranau. La Lluna
  • Idioma Català
  • Producció Benecé Produccions,SL
  • Any de producció 2004
  • Durada: 4min.
  • Àmbit Ciències naturals, Ciències socials
  • Àrea Ciències per al món contemporani, Ciències de la naturalesa
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Web Programa

Àrea professorat

Audiovisuals del programa

  • Cara oculta

    Cara oculta

    Llengües i literatura, Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT
  • Cicle de la Lluna

    Cicle de la Lluna

    Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT
  • Distàncies

    Distàncies

    Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT
  • Eclipsis de Lluna

    Eclipsis de Lluna

    Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT
  • Espectres

    Espectres

    Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT

Audiovisuals relacionats

  • Fotografia

    Fotografia

    Ciències naturals, Educació artística, Ciències socials | ESO, BT
  • Stonehenge

    Stonehenge

    Ciències naturals, Educació artística, Ciències socials | ESO, BT
  • Astrònoms artistes

    Astrònoms artistes

    Ciències naturals, Educació artística, Ciències socials | ESO, BT
  • Cometes de Nadal

    Cometes de Nadal

    Tutoria, Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT
  • Formes dels astres

    Formes dels astres

    Matemàtiques, Ciències naturals, Educació artística, Ciències socials | ESO, BT
  • Mesurar l'espai

    Mesurar l'espai

    Tecnologia, Matemàtiques, Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT

Programació educativa