Era representada com un cotxer sense vehicle, amb un fuet i unes regnes a una mà, i una cabra, o dos cabrits acabats de nèixer, a l'altra. Pels grecs, el cotxer era Erictó, rei d'Atenes, i la cabra era Amaltea, la nimfa que va criar Júpiter.

L'estrella més brillant d'aquesta constel·lació és Capel·la. Capel·la és la sisena estrella més brillant del cel. Molt a prop seu hi ha una estrella més petita, l'Èpsilon del Cotxer, que és una estrella singular. Fa més d'un segle que té intrigats els astrònoms.

La llum d'Èpsilon del Cotxer sembla estable durant anys. Però, de cop, la lluminositat comença a disminuir i, al cap d'uns quants mesos, arriba a ser dues vegades i mitja inferior. Així resta durant més d'un any, amb petites oscil·lacions. A continuació, la lluminositat torna a augmentar i al cap d'unes setmanes recupera el nivell de sempre. El cicle es repeteix cada 27 anys.

Les estrelles la lluminositat de les quals disminueixe de manera periòdica, com l'Èpsilon del Cotxer, s'anomenen eclipsants. Es tracta d'estrelles acompanyades per altres estrelles que giren al voltant seu, fent voltes que duren dies o mesos. Cada vegada que una estrella passa per davant de la principal, es produeix un eclipsi.

Però el cas d'Èpsilon del Cotxer és molt especial: els eclipsis es produeixen cada 27 anys i, a més, durant un eclipsi la llum no és estable: té petites oscil·lacions.

Èpsilon del Cotxer és una estrella supergegant, unes quatre vegades més gran que el nostre Sol. La caiguda tan accentuada de lluminositat hauria de ser causada per una estrella acompanyant de volum molt gran. Però, al contrari de l'esperat, l'estrella secundària d'Èpsilon és molt petita, i n'està tan a prop d'ella que cap telescopi no l'ha vist mai.

Se suposa que, enlloc d'una, hi ha dues estrelles secundàries, que giren molt de pressa l'una al voltant de l'altra. A més, hi ha un gran núvol de matèria fosca, de gas i de partícules sòlides, que envolta aquestes dues estrelles secundàries. Els eclipsis d'Èpsilon es produirien quan aquest núvol hi passa per davant.

Però això només és una hipòtesi. Per comprovar-la, caldrà esperar el 2009, quan torni a eclipsar-se. Potser aleshores els astrònoms aconseguiran entendre aquesta singular estrella del Cotxer.

Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002.

Agrupats per temàtiques, els episodis de Nostra nau descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, etc. amb imatges provinents de l'observació i recreacions realitzades per ordinador d'acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns.

Cada episodi convida a descobrir i a disfrutar l'espectacle de l'Univers; el conjunt d'episodis és una introducció variada i assequible a l'astronomia.