Inici » Nostranau. Constel·lacions

Ciències socialsCiències naturalsGossos de cacera

Codi a embedir Copiar

Gossos de cacera

A la primavera, una de les constel·lacions que es veuen al zenit, al punt més alt del cel, és els Gossos de Cacera. És una constel·lació relativament petita, però té una estrella destacada: l'Alfa.


Alfa dels Gossos de Cacera és fàcilment identificable perquè es troba gairebé al centre de l'enorme arc dibuixat al cel per les estrelles de la cua de l'Óssa Major. Alfa és coneguda, també, amb un nom curiós: El Cor de Carles, per raons històriques.


Al segle XVII, va ser executat el rei Carles I d'Anglaterra. Anys després, restaurada la monarquia, per perpetuar el nom del rei es va escollir una destacada estrella del cel, i la van anomenar El Cor de Carles, rei màrtir.


Rei màrtir no ha perdurat, però sí El Cor de Carles': és precisament l'Alfa dels Gossos de Cacera. Sense saber-ho, van escollir una estrella molt atractiva.


Amb un telescopi es veu que, molt a prop, hi ha una altra estrella més feble. Crida l'atenció que l'estrella principal, Alfa, és groguenca, mentre que l'acompanyant és blava. La proximitat de les dues estrelles fa palesa la diferència cromàtica.


Però, de fet, no són estrelles pròximes: estan separades més de 700 vegades per la distància que hi ha entre la Terra i el Sol. Alfa, l'estrella principal, té un interès especial per als astrofísics: és una estrella variable, però no és una variable qualsevol.


És una estrella coneguda per variable magnètica. Té un intensíssim camp magnètic que, amb les seves oscil·lacions, remou els gasos que l'envolten i fa que variï la intensitat lluminosa cada cinc dies i mig.


Però el que varia més és el seu espectre. Algunes de les línies fosques, que indiquen l'abundància dels elements químics a l'atmosfera de l'estrella, varien d'intensitat. Es tracta d'elements metàl·lics no gaire habituals en estrelles, tot i que normals a la Terra. Les oscil·lacions de l'intens camp magnètic fan desplaçar aquests gasos de manera que unes vegades són més visibles que altres.


Molt a prop d'Alfa, dins la mateixa constel·lació, hi ha un altra estrella variable molt peculiar. És l'anomenada I grega dels Gossos de Cacera.


La I grega dels Gossos de Cacera canvia de color cada cinc mesos i mig. Per això l'astrònom italià Angelo Secchi, al segle XIX, la va anomenar La Superba, en referència al seu comportament cromàtic. Amb uns binocles es veu intensament ataronjada, tot i que, en realitat, és vermella: és una de les estrelles més vermelles del cel.


Si es mira amb un filtre vermell, es veu brillar intensament, però si es mira amb un filtre blau, l'estrella gairebé desapareix. Això és perquè és una estrella molt freda: la seva superfície no arriba als 2.500 graus de temperatura (la del Sol arriba a més del doble). Emet moltes radiacions a les zones infraroja i roja de l'espectre, i molt poques a la zona blava.


Cada 160 dies passa d'una coloració intensament vermella a una d'ataronjada i, fins i tot, a una de groguenca. Un mostrari de colors, doncs, a la constel·lació dels Gossos de Cacera.


Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002.


Agrupats per temàtiques, els episodis de Nostra nau descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, etc. amb imatges provinents de l'observació i recreacions realitzades per ordinador d'acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns.


Cada episodi convida a descobrir i a disfrutar l'espectacle de l'Univers; el conjunt d'episodis és una introducció variada i assequible a l'astronomia.

  • Programa Nostranau. Constel·lacions
  • Idioma Català
  • Producció Benecé Produccions,SL
  • Any de producció 2004
  • Durada: 4min.
  • Àmbit Ciències naturals, Ciències socials
  • Àrea Ciències per al món contemporani, Ciències de la naturalesa
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Web Programa

Àrea professorat

Audiovisuals del programa

  • Auriga

    Auriga

    Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT
  • Bessons

    Bessons

    Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT
  • Centaure

    Centaure

    Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT
  • Cigne

    Cigne

    Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT
  • Corones

    Corones

    Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT

Audiovisuals relacionats

  • Fotografia

    Fotografia

    Ciències naturals, Educació artística, Ciències socials | ESO, BT
  • Stonehenge

    Stonehenge

    Ciències naturals, Educació artística, Ciències socials | ESO, BT
  • Astrònoms artistes

    Astrònoms artistes

    Ciències naturals, Educació artística, Ciències socials | ESO, BT
  • Música de les esferes

    Música de les esferes

    Ciències naturals, Educació artística, Ciències socials | ESO, BT
  • Nit de Nadal

    Nit de Nadal

    Tutoria, Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT
  • Cometes de Nadal

    Cometes de Nadal

    Tutoria, Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT

Programació educativa