Corones
Al firmament hi ha dues agrupacions d'estrelles en forma de corona: la Corona Boreal i la Corona Austral.
La constel·lació de la Corona Boreal es veu força bé, sobretot, durant la primavera i l'estiu. Les set estrelles principals d'aquesta constel·lació, en un semicercle, evoquen la forma d'una corona o d'una diadema: d'aquí la seva denominació. Ocupa una zona molt petita del firmament, per això no hi ha astres gaire notables, llevat d'una estrella molt singular: la R de la Corona Boreal.
La R de la Corona Boreal es comporta de manera estranya: es veu relativament brillant durant temps però, de tant en tant, la lluminositat, de sobte, disminueix considerablement. És una estrella en les últimes etapes de la vida. Li queda poc hidrogen, i l'heli es transforma en carboni. Part de l'hidrogen residual es crema, i es transforma en més carboni. Tot plegat conforma uns núvols de fum de carboni al voltant de l'estrella que oculten la llum del nucli.
La Corona Boreal és molt transparent. A través de les seves estrelles, que pertanyen a la nostra galàxia, la Via Làctia, es veu l'Univers profund. Per exemple, es veu un cúmul de galàxies molt ric conegut, precisament, amb el nom de Cúmul de la Corona Boreal. Es calcula que hi ha mig miler de galàxies, a una distància d'uns cent milions d'anys llum de la Terra.
L'altra corona del firmament és la Corona Austral. Tot i ser a l'hemisferi sud, es pot veure, ran d'horitzó, en el mateix moment que la corona Boreal està al punt més alt del cel.
La Corona Austral té també una estrella variable destacada: la TY, visible amb l'ajut d'un telescopi relativament petit quan més llueix. La raresa, en aquest cas, no és aquesta estrella, sinó la nebulosa que l'envolta.
Aquesta nebulosa, com qualsevol, es fa visible perquè la il·luminen les estrelles que hi ha dins. La part superior està il·luminada per una estrella normal, molt calenta. La part inferior està il·luminada per l'estrella variable TY, depenent de la seva intensitat lluminosa.
L'estrella TY de la Corona Austral, a diferència de la R de la Corona Boreal, és molt jove. S'ha format, fa relativament poc, fa uns quants milions d'anys, per aglomeració de matèria de la nebulosa que l'envolta, i encara ajusta l'estructura interna: per això té variacions sobtades de llum. De manera que la TY és una estrella variable que fa que la nebulosa que l'envolta sigui també variable.
La Corona Boreal és coneixia també com la Corona d'Ariadna. Segons la mitologia, Ariadna, filla del rei de Creta, havia rebut, quan va casar-se amb Teseu, el regal d'una corona. Després, abandonada per Teseu, els déus li van prendre la corona i la van llançar al cel, on ha quedat lluint per sempre.
Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002.
Agrupats per temàtiques, els episodis de Nostra nau descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, etc. amb imatges provinents de l'observació i recreacions realitzades per ordinador d'acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns.
Cada episodi convida a descobrir i a disfrutar l'espectacle de l'Univers; el conjunt d'episodis és una introducció variada i assequible a l'astronomia.
- Programa Nostranau. Constel·lacions
- Idioma Català
- Producció Benecé Produccions,SL
- Any de producció 2004
- Web Programa
- Àmbit Ciències naturals, Ciències socials
- Àrea Ciències per al món contemporani, Ciències de la naturalesa
-
Nivell



Embedir
Comparteix


















Bloc
Ginys
Novetats
Catàleg
IQUA
E-correu