La constel·lació de la Verge cobreix una àmplia zona del firmament, en què no abunden les estrelles. Sobre la Verge hi ha una altra constel·lació, més reduïda, formada per estrelles tan febles que gairebé passen desapercebudes: la Cabellera de Berenice.

Com que la Via Làctia és un gran disc pla, quan observem aquestes constel·lacions, dirigim la mirada cap l'exterior per un dels costats on hi ha menys estrelles. A més, mirem de manera perpendicular al centre de la nostra galàxia. En definitiva, a través d'aquestes constel·lacions podem observar les galàxies més llunyanes.

Les galàxies formen grups, cúmuls i supercúmuls. Els grups solen tenir una cinquantena de galàxies, i els cúmuls uns quants milers. Per la seva banda, els supercúmuls són agrupacions de nombrosos cúmuls i, per tant, s'hi poden comptar milions de galàxies.

A la Verge i a la Cabellera de Berenice hi ha dos dels més destacats cúmuls de galàxies. En el cúmul de la Verge, el més pròxim, s'hi compten unes tres mil galàxies. Es troben a uns 50 milions d'anys llum. La majoria són de tipus el·líptiques o lenticulars.

La galàxia més gran del cúmul de la Verge és l'M 87, composta per uns 800 mil milions d'estrelles. Se sap que en el nucli d'aquesta galàxia hi ha un forat negre que causa unes intenses radiacions que arriben a la Terra.

Unes altres galàxies importants del cúmul de la Verge són l'M 84 i l'M 86. Amb un telescopi ben lluminós, i temps d'exposició llargs, s'aprecien les autèntiques proporcions d'aquestes galàxies.

L'M 84 és molt més massiva que l'M 86. Amb el telescopi Hubble i les tècniques de ràdio, s'ha sabut que al centre de l'M 84 hi ha un altre forat negre supermassiu.

En direcció a la Cabellera de Berenice, hi ha un altre cúmul, molt més llunyà. Es coneix com el cúmul de Coma. Es calcula que és a uns 300 milions d'anys llum de distància i que conté més de mil galàxies.

Dins d'aquest cúmul hi ha l'Ull Negre, anomenat així perquè, segons com es fotografiï, apareix una forma ovalada amb una taca fosca que recorda un ull humà. Té un peculiar braç de matèria fosca situat davant del pla de la galàxia. El Telescopi Espacial Hubble ha mostrat amb detall aquesta zona on neixen, per condensació de gas i pols, milers de noves estrelles.

De manera que les constel·lacions de la Verge i de la Cabellera de Berenice són dues finestres obertes al més enllà, a l'Univers extragalàctic.

Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002.

Agrupats per temàtiques, els episodis de Nostra nau descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, etc. amb imatges provinents de l'observació i recreacions realitzades per ordinador d'acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns.

Cada episodi convida a descobrir i a disfrutar l'espectacle de l'Univers; el conjunt d'episodis és una introducció variada i assequible a l'astronomia.