Inici » Nostranau. Tècniques

Ciències socialsCiències naturalsTelescopi de Galileu

Codi a embedir Copiar

Telescopi de Galileu

La invenció del telescopi se sol atribuir a Galileu, però això no és exacte. Galileu va ser dels primers d'aplicar-lo a mirar els astres -i de treure'n un profit que revolucionaria l'astronomia- però no el primer en idear-lo.


El avenços de l'astronomia mesopotàmica, grega i àrab, es van realitzar mirant el cel amb unes eines molt senzilles, sovint de fusta, amb l'única assistència d'uns punts de mira. Aquests dispositius, anomenats pínules, van evolucionar fins permetre mesurar angles i posicions amb certa precisió.


Quan en els punts de mira s'hi van col·locar cristalls d'augment, és a dir, lents, la precisió de les observacions es va multiplicar.


Les lents per corregir els defectes de la visió es coneixien a Itàlia des del segle XIII. Els primers telescopis pròpiament dits que es coneixen van ser construïts, al 1580, per Giambattista della Porta, al poble de Murano, a prop de Venècia, famós per l'artesania del vidre.


Després, un òptic holandès, Sacharias Janssen, va copiar-los i els va difondre venent-los com a joguines o com a aparells amb fins nàutics i militars, ja que permetien descobrir els vaixells pirates abans que no s'apropessin massa.


El sorprenent és que Galileu Galilei, tan inquiet i prolífic en experiments físics i òptics, no s'assabentés de l'existència del telescopi fins una colla d'anys més tard. Un amic seu, en una carta escrita des de París, li va descriure les excel·lències del nou instrument procedent d'Holanda.


Aleshores, Galileu, sense haver-ne vist mai cap, va construir diversos llargavistes: el primer feia 3 augments, el segon en feia 30... Galileu va combinar una lent convergent (positiva) amb una lent divergent (negativa), tal com feien els holandesos, per tal de veure els objectes del dret.


Aquest és un dibuix de la Lluna fet per Galileu, al 1610, després d'observar-la amb el seu llargavistes. Més endavant descobriria els satèl·lits de Júpiter, les fases de Venus... i molts altres objectes celestes.


El sistema òptic emprat per Galileu era lleugerament diferent del dels telescopis actuals. Feia servir dues lents simples amb les quals era impossible que pogués veure els astres amb gaire detall. De fet, els veia borrosos.


Uns cent cinquanta anys després, l'anglès John Dollon va inventar l'objectiu acromàtic, gràcies al qual els telescopis ofereixen imatges de millor qualitat. Amb aquest objectiu, els astres no es veuen amb colors falsos per causa de l'aberració cromàtica ni mostren distorsions.


El telescopi de Galileu era del tipus refractor.


Després, se n'inventaria un altre tipus: el reflector, en el qual per recollir la llum en lloc de lents s'utilitzen miralls. Els grans telescopis actuals són d'aquesta mena, més eficients.


Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002.


Agrupats per temàtiques, els episodis de Nostra nau descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, etc. amb imatges provinents de l'observació i recreacions realitzades per ordinador d'acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns.


Cada episodi convida a descobrir i a disfrutar l'espectacle de l'Univers; el conjunt d'episodis és una introducció variada i assequible a l'astronomia.

  • Programa Nostranau. Tècniques
  • Idioma Català
  • Producció Benecé Produccions,SL
  • Any de producció 2004
  • Durada: 4min.
  • Àmbit Ciències naturals, Ciències socials
  • Àrea Ciències per al món contemporani, Ciències de la naturalesa
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Web Programa

Àrea professorat

Audiovisuals del programa

  • Espectografia

    Espectografia

    Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT
  • Fotografia

    Fotografia

    Ciències naturals, Educació artística, Ciències socials | ESO, BT
  • Grans telescopis

    Grans telescopis

    Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT
  • Llum

    Llum

    Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT
  • Observatoris

    Observatoris

    Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT

Audiovisuals relacionats

  • Stonehenge

    Stonehenge

    Ciències naturals, Educació artística, Ciències socials | ESO, BT
  • Astrònoms artistes

    Astrònoms artistes

    Ciències naturals, Educació artística, Ciències socials | ESO, BT
  • Música de les esferes

    Música de les esferes

    Ciències naturals, Educació artística, Ciències socials | ESO, BT
  • Cometes de Nadal

    Cometes de Nadal

    Tutoria, Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT
  • Mesurar l'espai

    Mesurar l'espai

    Tecnologia, Matemàtiques, Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT
  • Formes dels astres

    Formes dels astres

    Matemàtiques, Ciències naturals, Educació artística, Ciències socials | ESO, BT

Programació educativa