Inici » Nostranau. El Sol

Ciències socialsCiències naturalsEcliptica

Codi a embedir Copiar

Ecliptica

En el transcurs d'un any, el Sol recorre un determinat itinerari pel firmament. Aquest itinerari es coneix com l'eclíptica'


Com que l'eix de rotació de la Terra està inclinat respecte de l'eclíptica, a l'hivern el Sol passa més baix sobre l'horitzó que a l'estiu. Mirant cap a ponent, després de la posta de Sol, l'eclíptica passa per les constel·lacions dels Bessons i de Càncer, i per davant de Règul, l'estrella més lluent de la constel·lació del Lleó.


Si ens imaginem un punt d'observació allunyat de la Terra, l'eclíptica apareix com el pla de l'òrbita que, justament, recorre el nostre planeta.


Com que la majoria de planetes es mouen en plans orbitals gairebé coincidents, es pot dir que l'eclíptica constitueix el pla en el qual es mou tot el Sistema Solar, projectat sobre la volta del cel.


A l'eclíptica, a més del Sol, dels planetes, dels satèl·lits... també hi circulen una gran quantitat de cossos diminuts. Alguns d'aquests corpuscles són pedres, meteorits que, de vegades, cauen sobre la nostra atmosfera i es desintegren. La majoria, però, són partícules de pols.


La pols, com els meteorits, és el resultat de despreniments de cometes. Els cometes són cossos de pocs quilòmetres de diàmetre formats per glaç i partícules de silicats. Quan un cometa s'acosta al Sol, la temperatura augmenta; aleshores les capes externes de glaç se sublimen, i alliberen partícules que es dispersen per l'espai.


Les partícules de pols, també anomenades micro-meteorits, a penes fan unes centèsimes de mil·límetre. Són una barreja de silicats i matèria orgànica.


Com més a prop del Sol, més denses i grans són les cues dels cometes. La major densitat de pols es troba a les parts centrals de l'eclíptica, formant un tènue núvol aplanat que, des del Sol, abasta la Terra i arriba fins a Mart. La densitat de matèria és molt baixa: a nivell de l'òrbita terrestre, a penes hi ha una partícula de dues micres cada cent metres cúbics.


Quan el cel és molt clar, aquest núvol es veu a ull nu com una resplendor sobre l'horitzó de ponent, després del crepuscle. El centre de la resplendor correspon a l'eclíptica.


Com que a l'eclíptica hi ha les constel·lacions del zodíac, la resplendor es coneix com llum zodiacal. A mesura que avança la nit, la llum zodiacal va amagant-se rere l'horitzó. La part oposada de la resplendor es veu de matinada, sobre l'horitzó de llevant, abans de l'albada.


La llum zodiacal es pot fotografiar amb una càmera corrent, donant temps d'exposició d'uns quants minuts. Com que la Terra gira durant l'exposició, les estrelles queden enregistrades en forma de ratlles.


La pols interplanetària arriba més enllà de la Terra i de Mart. La resplendor de la pols continua en sentit oposat al Sol i es pot veure, per tant, en el costat contrari del cel. És una claror molt més tènue perquè, en aquesta zona, la densitat de matèria és molt inferior.


Per diferenciar-la de la llum zodiacal, aquesta altra resplendor fantasmagòrica de l'eclíptica té nom propi: gegenschein, que en danès, l'idioma de l'astrònom que la va descobrir, vol dir reflex, contra claror.


Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002.


Agrupats per temàtiques, els episodis de Nostra nau descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, etc. amb imatges provinents de l'observació i recreacions realitzades per ordinador d'acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns.


Cada episodi convida a descobrir i a disfrutar l'espectacle de l'Univers; el conjunt d'episodis és una introducció variada i assequible a l'astronomia.

  • Programa Nostranau. El Sol
  • Idioma Català
  • Producció Benecé Produccions,SL
  • Any de producció 2004
  • Durada: 4min.
  • Àmbit Ciències naturals, Ciències socials
  • Àrea Ciències per al món contemporani, Física, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Web Programa

Àrea professorat

Audiovisuals del programa

Audiovisuals relacionats

  • Fotografia

    Fotografia

    Ciències naturals, Educació artística, Ciències socials | ESO, BT
  • Stonehenge

    Stonehenge

    Ciències naturals, Educació artística, Ciències socials | ESO, BT
  • Astrònoms artistes

    Astrònoms artistes

    Ciències naturals, Educació artística, Ciències socials | ESO, BT
  • Música de les esferes

    Música de les esferes

    Ciències naturals, Educació artística, Ciències socials | ESO, BT
  • Cometes de Nadal

    Cometes de Nadal

    Tutoria, Ciències naturals, Ciències socials | ESO, BT
  • Formes dels astres

    Formes dels astres

    Matemàtiques, Ciències naturals, Educació artística, Ciències socials | ESO, BT

Programació educativa