A l'Alta Garrotxa hi ha 300 plantes d'Holandrea schottii. És una població aïllada, a 60 quilòmetres dels familiars més pròxims, que viuen al vessant nord del Pirineu. Fa poc que es coneix aquesta presència d'Holandrea schottii. S'han fixat les coordenades de cada individu amb GPS. La Universitat de Barcelona observa, així, si en sorgeixen de nous o en desapareixen, si els que hi ha floreixen, quins i quants són els pol·linitzadors, i si fan prou fruits, o massa pocs, i en perilla la supervivència.

Aïllada a l'extrem occidental de la distribució de l'espècie, aquesta població mostra algunes peculiaritats, com créixer estranyament entre les roques. Aquest ha estat el primer any d'estudi genètic. Les dades encara són insuficients per determinar amb seguretat el temps que fa que està aïllada i si hi ha estat prou per haver generat les mutacions que configurarien una nova espècie.

Se sap que l'Holandrea schottii és d'origen oriental. Avui dia es troba als Alps i també als Pirineus orientals. Les llavors no estan adaptades per superar el tracte digestiu d'ocells, rosegadors o rèptils. Això descarta la propagació de l'espècie per aquest sistema de disseminació, que queda limitada a una colonització contigua.