Fins fa poc, el número 8 era un número sol, però una tarda d'estiu, passejant per una pissarra, va topar amb un 3 preciós, molt ben fet, amb unes corbes de somni.

Tots dos es van enamorar a l'instant. Després de sortir durant uns quants mesos, el 8 va començar a pensar de sumar-se amb el 3, a tenir ganes de viure a la mateixa operació. Però, per un altre costat, va tenir el primer dubte: si s'unia al 3, deixaria de ser un 8, perquè tots dos plegats es convertirien en un 11.

Però, finalment, van decidir sumar-se. Van fer una festa impressionant, amb convidats genials com el senyor Pi, els Tant per cent, en Major i en Menor, els marquesos de Cometes, l'Arrel Quadrada, i la X, el signe que multiplica més bé.

Però, la felicitat no va durar gaire: al cap d'un temps, el 8 i el 3 no paraven de discutir, així que van decidir restar-se.

El 8 va anar al tribunal de separació de números i allà van estudiar el seu cas. Va argumentar que li estressava haver-se convertit en un 11 i que no volia ser senar. El 3 també hi va dir la seva, que no li agradava que el 8 fos tan fàcilment divisible per 2 i que dormís dret.

El tribunal, després de valorar el cas, va decidir restar-los. I així van deixar d'estar a la mateixa operació i es van esborrar com a suma.

Fa poc que el 3 ha conegut un 5 meravellós i ha fet realitat el seu somni de convertir-se en un nombre parell, gràcies a una suma.

I el 8 va conèixer un altre 8 d'allò més simpàtic. I tots dos estan d'acord en gairebé tot i s'acoblen perfectament.