La responsable del Planter de Gerri de la Sal, al Pallars Sobirà, passa els últims dies d'estiu enfeinada a recollir llavors. Des de fa dos anys, aquest planter centenari té com un dels objectius principals assegurar la reproducció i la conservació de varietats en perill, sobretot d'herbes remeieres i d'espècies hortofructícoles. Aquestes varietats tradicionals costen més de fer germinar que no pas les comercials, que, a més, es troben com a planter als mercats i són més productives. El cultiu de varietats locals, en canvi, permet estalviar productes fitosanitaris, perquè estan més ben adaptades. Els coneixements sobre les varietats i espècies locals van lligats a la gent gran i s'estan perdent. El projecte busca suport entre els veïns.

La reconversió feta amb motiu del centenari del planter també ha comportat l'aprofitament com a eina per divulgar el coneixement dels ecosistemes del Pirineu i del Prepirineu, alhora que se'n reduïa l'ús tradicional com a centre de proveïment de plantes per a treballs forestals.

Els planters actuals han de competir amb els vivers particulars per l'escassa feina de restauració d'impactes ambientals d'infraestructures i obra pública. Però el Planter de Gerri té un valor especial perquè va ser pioner a Catalunya, amb la primera gran reforestació que havia d'evitar les revingudes del barranc d'Enseu. Unes fotografies, de principis del segle XX, mostren com era el barranc, completament desforestat per l'agricultura, la ramaderia i el carboneig; i els treballs que s'hi van fer per corregir el curs fluvial.

Les aigües del torrent es van desbordar i van fer malbé una gran part de les salines de Gerri. Els propietaris van buscar una solució que evités que les revingudes periòdiques posessin en perill un negoci tan bo. Acabats els dics i murs, es va començar la reforestació. Ara, el bosc amaga i absorbeix les aigües del torrent. És la mostra de l'encert d'aquell projecte, que fins fa pocs anys va proporcionar arbres per a altres treballs semblants de la conca de la Noguera Pallaresa.