Per assegurar les necessitats bàsiques de l'home, es necessiten de 20 a 50 litres d'aigua per persona i dia. La superpoblació d'algunes zones del sud d'Europa i el fet que no plogui de manera continuada durant tot l'any obliguen a controlar d'una manera més precisa les reserves d'aigua.

A l'Amazònia, la pluja és imprevisible. L'abundància d'aigua fa que als habitants de les ribes del Rio Negro no els calgui inventar sistemes per retenir-la. Amb tot, les ribes del riu són poc poblades. Viure-hi és perillós, perquè les crescudes poden arribar als 8 metres.

En canvi, als països del primer món és habituals que els rius convisquin amb blocs de ciment i carreteres. La contaminació és l'agressió més directa que pateixen els rius. Els abocaments i les deixalles són alguns dels elements més perjudicials. Els primers afectats són els animals que hi viuen i els que hi busquen menjar.

Tot i la legislació, la contaminació dels rius és un fet quotidià. Per aquest motiu s'han de fer constants anàlisis d'aigua. El procés d'anàlisi de l'aigua és comú a tot el món.

Un altre tractament de l'aigua comú a tot el món són les plantes depuradores, on l'aigua passa per una sèrie de processos per millorar-ne la qualitat. L'objectiu és retornar en bones condicions l'aigua al medi ambient.

Els embassaments es construeixen per poder garantir l'abastiment d'aigua a una zona. Estan regulats per preses que els buiden o no, en funció de les necessitats d'aigua de la població. Aquesta aigua ha de ser potabilitzada abans de ser apta per al consum humà. En l'àmbit domèstic, l'aigua es fa servir per a la higiene, la cuina i per beure.

L'Agència Catalana de l'Aigua va ser creada per gestionar els recursos hídrics. La seva funció és elaborar i revisar els plans hidrològics i fer un seguiment exhaustiu de l'estat de l'aigua dels rius.

Actualment, encara hi ha 2.000 milions de persones que no tenen accés a aigua potable. Segons la UNESCO, l'any 2025 hi haurà algunes zones del planeta que tindran greus problemes de manca d'aigua. Es preveu que, en un futur no gaire llunyà, l'aigua no serà només un bé escàs, sinó també un valor estratègic.

Manaus és la ciutat brasilera més important de l'estat d'Amazones. Situada a prop de la confluència del riu Negro amb el riu Solimoes, té un important port fluvial.

De la trobada dels rius Negro i Solimoes neix el riu Amazones, el més cabalós del món. Només a l'Amazònia es concentra el 15% de l'aigua dolça del planeta.

El Rio Negro està poblat per nombroses illes. A partir de Manaus, els transatlàntics no poden navegar per aquest riu. Calen vaixells de baix calat per moure's per aquest territori, en gran part deshabitat. El riu és com una gran autopista enmig de la selva. Té un trajecte fàcilment navegable entre Manaus i Barcelos de 240 quilòmetres.

Barcelos és l'única ciutat que hi ha en un radi de 1.200 quilòmetres. La ciutat viu del riu, ja que el 60% de la població es dedica a la pesca i a l'exportació del peix ornamental.