Inici » El medi ambient

Ciències socialsLa canya de sucre, el conreu més estès

Codi a embedir Copiar

La canya de sucre, el conreu més estès

"El medi ambient" dedica el capítol a la canyamel, la canya de sucre o canya dolça, una gramínia parenta pròxima del blat i de l'arròs.


La canya de sucre pot arribar a fer sis metres d'alçada i es conrea a països tropicals de tot el món. És originària de l'oest asiàtic, però ara és una planta domèstica que ja no es troba vivint en llibertat.


La canya de sucre demana un clima càlid i aigua abundant, i ofereix, a canvi, una producció rècord: un conreu eficient pot produir entre 100 i 150 tones de canya per hectàrea i any. No és gens estrany que les plantacions de canya siguin les responsables de la dessecació d'aiguamolls i manglars de molts països tropicals.


El conreu de la canya no inclou la floració, ja que per sembrar un camp de canya de sucre només cal enterrar-hi trossos de tija i prou. De cada nus en sortirà un plançó que donarà una planta adulta ben idèntica genèticament a la planta donant original. Entre un any i un any i mig després, la canya estarà al punt per a la recol·lecció.


El producte més conegut de la canya és el sucre, però a molts països americans, com ara l'Equador, hi ha comunitats senceres de pagesos que conreen la canya per fer-ne alcohol.


El procés tradicional comença per tallar les canyes a mà, una per una. En aquest cas, les fulles no serveixen i per això els pagesos les tallen i les deixen al mateix camp, perquè així adoben el terreny. Després, carregades a dalt d'una mula, les canyes baixen a poc a poc en direcció al molí. Anys enrere tots els molins de canya eren moguts per animals, però ara ja hi ha electricitat a molts llocs i la tracció de sang només serveix per al transport. Una per una, les canyes s'han de ficar entre dos cilindres metàl·lics que les premsen fins a extreure'n tot el suc, que surt per un broc fet a mida i va a parar a uns bidons grossos, on s'estarà uns quants dies, fins que hagi ben fermentat.


Arribat aquest moment, els residus secs de les mateixes canyes serveixen per fer foc i escalfar el suc fins al punt de l'evaporació. El vapor passa per una serpentina metàl·lica que es manté freda amb aigua del torrent i que permet la condensació del vapor. El resultat és un líquid transparent que es recull a l'altre cantó de l'alambí: aiguardent natural de canya de sucre. La concentració volta el 60% d'alcohol.


  • Programa El medi ambient
  • Idioma Català
  • Producció TVC
  • Any de producció 2009
  • Durada: 3min.
  • Àmbit Ciències socials
  • Àrea Geografia, Ciències socials
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Web Programa

Àrea professorat

Audiovisuals del programa

Audiovisuals relacionats

Programació educativa