Inici » (S)avis

Llengües i literaturaAna María Matute

Codi a embedir Copiar

Ana María Matute

L'escriptora Ana María Matute és entrevistada per la periodista Núria Solé, al programa "(S)avis". L'escenari de la conversa és el castell de Santa Florentina, a Canet de Mar.


Ana María Matute és una dona de contrastos. Diu que té onze anys, però nega rotundament que sigui una nena. És una de les escriptores més llegides, premiades i prestigioses avui en dia, però odia tot allò que tingui a veure amb el "món dels adults", "els gegants", tal com ella els anomena. Crea grans històries a partir de mons imaginaris, moltes vegades influenciada pels nens, però al mateix temps refusa tenir predilecció per aquests, senzillament l'interessen. I és que Ana María Matute és un món en ella mateixa, una pròpia esfera de difícil accés i alhora increïble.


Nascuda a Barcelona el 26 de juliol de 1926, Ana María Matute s'ha convertit en una de les veus més originals de la literatura del segle XX, a partir de les poesies, les novel·les i els escrits que va començar a fer des de ben petita. Com un personatge de les seves fantasies, Matute va descobrir els horrors de la guerra quan era una nena. Això l'ha marcat tota la vida i ha influït en la seva carrera com a escriptora. Molts l'han titllat de realista o pessimista. Matute sempre es mostra sincera: "No sé per què escric. Només sé que no puc ser de cap altra manera. Escriure no és una imposició. No és una cosa que jo hagi triat, ni tan sols això. És la meva manera de ser. Per això, la meva literatura no és una literatura ni cerebral ni massa intel·lectual. És una literatura de sentiments i, sense ella, no seria res, no seria ningú."


A banda d'aquestes explicacions, Ana María Matute manifesta, al llarg de l'entrevista, que:


"La imaginació és el do més gran que ens poden donar als éssers humans."


"Els contes tenen en prosa el que la poesia té de síntesi: dir el màxim a través del mínim."


"Mai m'he posat a escriure un llibre sense saber què volia dir, amb quins (personatges) volia dir-ho i com volia dir-ho. Això no vol dir que durant el trajecte, com en un viatge, es pugés o es baixés algun personatge a l'andana. Però, en general no, jo ho sabia molt bé."


"Mai, ni quan comences ni quan acabes, un premi no fa un escriptor. Fa un lector, no un escriptor."


"A mi m'interessa la gent, el món, les persones, els teus fills, el d'aquest, aquell. Si són d'aquí o d'allà m'és igual, em dóna igual la política. A mi m'interessa l'ésser humà."


"El nen no és un projecte d'home, el nen és un món, total, tancat, com una esfera."


"Una vegada, recordo que vaig treure de la butxaca, que portava de tot, un terròs de sucre i va fer com una guspira, sembla que passa de vegades, una guspira blava, i vaig dir, sóc maga. Y vaig començar a ser escriptora en aquell moment."

  • Programa (S)avis
  • Idioma Català
  • Producció TVC, Batabat
  • Any de producció 2009
  • Durada: 54min.
  • Àmbit Llengües i literatura
  • Àrea Llengua castellana i literatura
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Web Programa

Àrea professorat

Audiovisuals del programa

Audiovisuals relacionats

Programació educativa