Alfaro va ser el creador de les famoses generatrius que es poden trobar en diversos pobles de Catalunya, a més de ser el guanyador del Premi Nacional de Escultura, del Ministeri de Cultura. Tot i la seva fama, Alfaro defensa la necessitat de seguir els valors de cadascú per tal d'expressar-se, de comunicar un missatge extret de la pròpia vida.

Al llarg de la conversa amb la periodista Núria Solé, Alfaro parla de la importància de l'art com a mitjà de comunicació, del valor de la constància en el treball i de la influència que tenen en la seva vida i obra la llum, les formes, els materials, les línies, els moments històrics o, fins i tot, el mateix Goethe.

Alguns dels comentaris que Andreu Alfaro fa durant l'entrevista són aquests:

"Jo crec que l'artista ha de tenir una actitud. I jo la tinc. S'ha acabat."

"La idea que té l'artista de fer una cosa diferent als altres i que sigui alguna cosa original per ella mateixa és una cosa que no té sentit. Un artista el que ha de fer és ser una persona normal, i fer allò que pensa ell que és normal."

"Jo dic el que penso. I faig el penso. I sento com penso. I això és el que jo crec que està bé."

"Jo considero que el més important és tenir una vida que t'ha donat la possibilitat de diferenciar entre dalt i baix d'una forma bastant correcta."

"Jo no m'inspiro. Jo vaig pel món, per les ciutats i per la gent. I trobo coses que m'interessen i coses que no."

"M'agrada molt la senzillesa, molt. M'agrada el mínim i el màxim."

"Penso que la mort és estúpida, insuportable i que no s'aguanta. Però està allà. I com ha de venir a tots... doncs ja vindrà."