Inici » Quèquicom

Ciències socialsCiències naturalsUn naturalista al Montnegre

Codi a embedir Copiar

Un naturalista al Montnegre

"Quèquicom" visita el Montnegre per ensenyar a buscar cabirols, genetes, guineus, porcs senglars, salamandres i aus rapinyaires com el duc. En aquest entorn molt proper a Barcelona, també és fàcil trobar-hi monuments megalítics.


El parc natural del Montnegre i el Corredor està situat entre el Vallès i el Maresme i preserva una gran bellesa paisatgística i una notable biodiversitat, malgrat els més de 5.000 anys de presència humana. El Montnegre arriba als 800 metres d'alçada i està a tocar del litoral. Com que té molta humitat, és un bosc molt frondós i espès. D'aquí el seu nom. Però aquesta foscor no només s'observa des de la distància, sinó també, i sobretot, des de dins dels bosc mateix.


L'educador ambiental Joan Manel Riera aclareix al reporter del programa, Pere Renom, que l'alzina, un dels arbres dominants al massís, es pot considerar una "àvia assassina" pel fet que és una espècie longeva, que desenvolupa una capçada molt densa, amb la qual absorbeix tota la llum i condemna a la penombra el sotabosc, on en naixerien filles i nétes. El pi pinyer, també abundant, es pot considerar, per contra, un "arbre masoquista", ja que asseca les branques inferiors a mesura que les pròpies branques del damunt li fan ombra.


Riera també explica que, dins del parc, l'home conviu estretament amb la fauna salvatge. Les òlibes són rapinyaires nocturnes que crien a les golfes de masos i ermites. Tot i que són molt discretes, se les pot localitzar a partir de les egagròpiles: unes pilotes formades per ossos, pèls i plomes indigerides que l'òliba regurgita després de cada àpat. Aquestes restes són un tresor per als naturalistes perquè permeten conèixer quines i quantes preses cacen cada nit. Així se sap que les òlibes són més eficients que els gats per mantenir els ratolins a ratlla.


Marc Boada, el presentador del programa, explica al plató com identificar diferents petjades, plomes i pells, que habitualment es troben pel bosc. També mostra una mena de tumors vegetals, induïts pels insectes, anomenats "cecidis".


Hi ha, però, altres habitants del Montnegre molt més esquius, com els carnívors nocturns. Ignasi Torre, del Museu de Granollers, explica com observar-los amb la tècnica del trampeig fotogràfic i ensenya alguns trucs per millorar-ne l'èxit. L'indret i l'esquer són fonamentals.


La nit és també el període de màxima activitat de molts amfibis, que eviten així la dessecació pel sol. El reporter Pere Renom acompanya el guarda del parc Pep Pannón a revisar una bassa. Hi descobreixen una salamandra parint i tritons verds en ple zel primaveral. Amb una feina de camp com aquesta s'està catalogant tota la fauna i la flora del parc.


L'altre gran atractiu del parc són els monuments megalítics. Les troballes les fan generalment especialistes, però de vegades són mèrit d'excursionistes atents com Joan Manel Riera, descobridor del dolmen de Ca l'Arenes. Aquestes restes arqueològiques són el testimoni de la presència humana al Montnegre des de fa més de 5.000 anys, temps durant el qual el massís ha suportat moltes transformacions paisatgístiques, però mai una pressió tan forta com ara.

  • Programa Quèquicom
  • Idioma Català
  • Producció TVC
  • Any de producció 2009
  • Durada: 26min.
  • Àmbit Ciències naturals, Ciències socials
  • Àrea Química, Ciències de la terra i del medi ambient, Geografia, Ciències de la naturalesa
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Web Programa

Àrea professorat

Audiovisuals del programa

Audiovisuals relacionats

Programació educativa