Inici » GATCPAC: L'arquitectura catalana a l'hora d'Europa

Educació artísticaGATCPAC. L'arquitectura catalana a l'hora d'Europa

Codi a embedir Copiar

GATCPAC. L'arquitectura catalana a l'hora d'Europa

El GATCPAC, Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, va ser fundat l'any 1930 i va representar el primer esforç a nivell nacional de propagar i aplicar les tècniques noves a l'arquitectura catalana.


El GATCPAC el formaven, entre altres, els arquitectes: Ricard de Churruca, Germà Rodríguez-Arias, Josep Torres Clavé, Josep Lluís Sert, Sixt Illescas, Raimon Duran i Reynals, Antoni Bonet, Francesc Perales, Manuel Subiño, Cristòfor Alzamora, Pere Armengou, Jaume Mestres i Joan Baptista Subirana.


Aquest grup va basar el seu treball en la relació de l'arquitectura amb la realitat tècnica, urbanística, sociològica, i econòmica de Catalunya.


Durant la Segona República Espanyola, el govern de la Generalitat li va prestar suport i li va encarregar diversos projectes. La Guerra Civil va posar punt final al moviment del GATCPAC.


La crítica d'art Lluïsa Borràs destaca que el grup GATCPAC es va distingir per una voluntat de modernitat i de connectar amb Europa. Afegeix que el grup no es va limitar a l'arquitectura, sinó que a la seva revista "AC" es demostrava que es volia integrar l'arquitectura en tot un context modern avantguardista.


Després de la Primera Guerra Mundial, l'any 1919, Walter Gropius va fundar, a Weimar, la Bauhaus, una reunió d'artistes i arquitectes, procedents de tots els llenguatges artístics, que miraven de fer coincidir totes les avantguardes.


L'arquitecte Salvador Tarragó explica la incidència que va tenir Le Corbusier sobre el GATCPAC, coincidint amb la seva estada a Barcelona.


Per la seva banda, l'arquitecte Carles Martí pensa que una de les principals aportacions del GATCPAC a la cultura racionalista és l'intent de conciliar els principis de l'arquitectura moderna amb les constants i l'esperit de la cultura tradicional del món mediterrani.


I un altre arquitecte, Emili Donato, analitza diversos projectes urbanístics per organitzar la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana. L'aportació del GATCPAC, en aquest sentit, va ser la Ciutat de Repòs i de Vacances, a Gavà, i un pla de sanejament del nucli antic de Barcelona.


L'arquitecte Raimon Torres parla de la construcció a Barcelona del Dispensari Antituberculós, entre els anys 1934 i 1938, obra de Sert, Subirana i Torres Clavé.


Un dels millors exponents de l'arquitectura del GATCPAC és el grup de vivendes de la Casa Bloc, al barri de Sant Andreu del Palomar, també obra de Sert, Subirana i Torres Clavé. Data dels anys 1932-1936.


Per l'arquitecte Jaume Freixa, els membres del GATCPAC han deixat com a testimoni més visible de la seva obra una sèrie de vuit o nou realitzacions individuals escampades per l'Eixample de Barcelona, que, a diferència de les accions per encàrrec oficial, eren realitzacions individuals. La majoria d'aquestes obres van ser cases de lloguer, de sis plantes, amb quatre vivendes per replà.


L'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte destaca el treball del GATCPAC en el moviment de renovació social.


L'any 1937, el GATCPAC va tenir una important projecció internacional gràcies a l'encàrrec que va rebre Josep Lluís Sert, juntament amb Luis Lacasa, per fer el pavelló de l'Estat espanyol a l'Exposició Universal de París.

  • Programa GATCPAC: L'arquitectura catalana a l'hora d'Europa
  • Idioma Català
  • Producció TV3
  • Any de producció 1985
  • Durada: 77min.
  • Àmbit Educació artística
  • Àrea Cultura audiovisual, Dibuix tècnic, Història de l'art, Dibuix artístic
  • Nivell Batxillerat

Àrea professorat

Audiovisuals relacionats

Programació educativa