Conegut amb el nom d'"El Gat de Maracanà", és un dels mites de l'esport gràcies al seu control de la pilota, en aquest cas, però, amb les mans. Antoni Ramallets és conegut des de fa temps com el millor porter de la història del Futbol Club Barcelona. Al mateix temps ha estat una icona per a tota una generació que es va refugiar en el futbol en una època tan difícil, grisa i dura com el franquisme i la postguerra.

Li agrada referir-se a si mateix com una persona i professional eficient, més que no pas espectacular o magnífic. Sempre humil, responsable i sincer al llarg de l'entrevista, Ramallets ens parla de com s'han d'encaixar els errors quan ets el número 1, de quines emocions se senten quan tota l'afició aclama un equip, de com veu el futbol d'avui en dia i del futur que preveu al Barça actual.

"El Gat de Maracanà" no té les urpes llargues, però si les mans grosses, una característica bàsica que l'ha portat fins al cim en un esport competitiu, difícil i sempre envoltat de polèmica, però que crea afició internacionalment.

Al llarg de l'entrevista, enregistrada al camp de futbol de Vallvidrera, Antoni Ramallets fa comentaris com aquests:

"Jo crec que es neix de porter. S'hi neix. El que passa és que un no se n'adona fins al cap d'un temps que vas jugant partits i et van elogiant, et van traient mots i coses d'aquestes. La principal virtut que ha de tenir un porter és tenir devoció per la seva posició."

"El que fa teatre és que és dolent, no serveix per jugar. Ara, si tu ets efectiu i en el mateix salt o palometa resulta que has quedat bé per a la fotografia, perfecte! Però realment, si un és bo no hi pensa, ni molt menys."

"Treballava, estudiava i jugava a futbol. Quan jo jugava a l'Europa, jo em pagava els estudis, 30 duros al mes."

"L'únic que pot salvar un equip és el porter. En un mal moment és quan té una actuació essencial i pot salvar l'equip d'una derrota. És molt difícil que un davanter, un jugador de camp, salvi l'equip."