Antoni Serra Ramoneda domina totalment el món dels números, no obstant això sempre ha demostrat un interès especial per les lletres. Economista, analista i professor, va ser un dels agents econòmics més importants del país, sobretot durant les dues dècades que va presidir la Caixa de Catalunya. Contra tot pronòstic familiar, va decidir dedicar-se a la docència i es va convertir en el primer funcionari de la família, tot i que sempre ho va compaginar amb un gran nombre d'organismes i institucions de què ha format part: l'Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, el Cercle d'Economia Industrial, la Societat Catalana d'Economia o l'Institut d'Estudis Catalans, entre molts altres.

Fill de família burgesa, Serra Ramoneda ha arribat a aprofundir en dos àmbits bàsics en la societat: l'economia i la universitat, i això el posiciona com un dels personatges clau per poder parlar de la situació actual que viu Catalunya.

Al llarg de l'entrevista, Antoni Serra Ramoneda fa comentaris com aquests:

"La universitat és bastant conservadora i encara ara ho és. Al final sempre primen molt sovint els interessos coorporativistes i mai es troba el moment de canviar coses."

"Jo no tenia ganes d'anar a Caixa Catalunya. Em deien que allò era un niu de discòrdies i que em passaria de tot. Estava molt bé a la Caixa de Pensions, vivia bé i hi anava poc. No tenia cap interès a canviar, sinó al contrari."

"Les caixes i bancs duen a terme un tipus d'activitat que és com el sistema sanguini del cos humà. Sense l'activitat financera, la societat, tal i com la concebem avui en dia, no existiria. Seguint amb l'analogia, si entren en perill les institucions financeres, tot el sistema financer, hi ha risc de mort de la persona."

"El que s'ha de demanar als polítics que tenen algun tipus de responsabilitat sobre les caixes, a l'hora de nomenar-ne els responsables, és que sàpiguen triar i que ho facin en funció de les característiques de les persones i no pas pels seus colors polítics."

"Els partits polítics, sobretot arran de les llistes tancades, s'estan convertint en uns aparells disciplinats."

"Catalunya s'ha quedat enrere perquè els altres han corregut més. En part, això s'havia de produir; reduir diferències entre comunitats autònomes. El que passa és que potser ens hem passat amb això, perquè tampoc s'ha aprofitat prou el potencial de Catalunya i aquest potencial no ha pogut ser mai una realitat."

"Jo sóc més pobre que quan era jove."