Hi havia una vegada un emperador molt presumit que passava tot el dia emprovant-se vestits, capes i corones, i que cada dia estrenava una peça de roba nova. Un dia van anar a palau dos impostors que es van fer passar per modistes. Van dir a l'emperador que li farien un vestit amb una roba que es feia invisible als ulls de les persones ximples i dolentes. A canvi, li van demanar un bagul ple d'or i pedres precioses. Els dos impostors feien veure que cosien, però a les seves mans no hi havia res. Un ajudant de l'emperador va anar a veure el vestit, però per no quedar com un ximple o una mala persona, tot i que no veia res, va dir que era un vestit meravellós. A l'emperador li va passar el mateix, no va voler quedar com una persona dolenta i va dir que el vestit era fantàstic i que l'estrenaria el dia de la festa major. Va arribar el dia. Els impostors van fer veure que vestien l'emperador, però el van deixar completament nu. Ell no va dir res, fent veure que veia el vestit. Va sortir al carrer, davant la multitud que l'esperava. Tothom va veure l'emperador completament nu, però no es van atrevir a dir-ho per no semblar ximples ni males persones, així que van cridar que era un vestit fantàstic. Tots menys un nen i una nena, que van dir que l'emperador anava despullat. Aleshores l'emperador es va adonar que l'havien enganyat i no es va refiar mai més de la gent que l'envoltava, ja que només deien el que ell volia sentir. També va deixar de ser tan presumit.