A mesura que ens endinsem en la seva cultura i gastronomia, ens adonem de les simetries que ens acosten. El bacallà, els vins, les sopes... els plats portuguesos ens fan veure que les coincidències són reals. Igual que catalans i bascos, els portuguesos anaven a pescar el bacallà ben lluny de casa. Arribaven fins a Terranova, i quan els vaixells tornaven carregats de bacallà, els fogons ja cremaven amb mil i una receptes que variaven en cada casa.

Del seu oceà Atlàntic n'han sortit molts viatgers per fer llargues migracions, però enmig de les muntanyes també els i podem trobar. És el cas d'Andorra, on hi ha la comunitat portuguesa més gran dels Països Catalans. A través del folklore i la cuina, ens ensenyen com viuen la seva cultura fora de casa.

La cuina portuguesa és assequible i abundant, i encara ara manté un esperit casolà i tradicional que s'hereta de generació en generació. Per aquest motiu, hem intentat basar-nos en les cuines familiars, com ara la dels Barros o dels De Passos, aquelles en què les receptes sembla que amaguin la història d'una casa, i els sabors transporten el nostre paladar allà on vol el cuiner o la cuinera. Però tampoc no ens oblidem dels professionals, i la Maria Do Carmo Petiz, del restaurant Limão, ens explica mil i una històries.

Aquestes són algunes de les típiques receptes portugueses: "aletria" (aletria), "bacalhau a Gómes de Sá" (bacallà a l'estil de Gómes de Sá), "bacalhau com natas" (bacallà amb crema de llet), "caldo verde" (caldo verde), "doce de abóbora amarela" (confitura de carabassa groga), "pão-de-ló" (corona de pa de pessic), etc.