Mercè Rodoreda va néixer a Barcelona l'any 1908. El 1928 es va casar amb un oncle seu, Joan Gurguí, catorze anys més gran que ella, amb el qual va tenir el seu únic fill, Jordi.

L'any 1937 va guanyar el premi Crexells amb l'obra "Aloma", que després va refer (1969). La Guerra Civil espanyola la va obligar a exiliar-se a França. L'any 1954 es va instal·lar a Ginebra, on va treballar com a traductora a la Unesco i va tornar a escriure.

Mercè Rodoreda va escriure "Vint-i-dos contes" (1958, premi Víctor Català); "La plaça del Diamant" (1962), la seva obra més coneguda i emblemàtica, portada al cinema i traduïda a nombrosos idiomes; "El carrer de les Camèlies" (1966, premi Sant Jordi, de la Crítica i Ramon Llull); "Jardí vora el mar" (1967); "La meva Cristina i altres contes" (1967).

L'any 1972 va tornar a Catalunya. Va publicar "Mirall trencat" (1974), "Viatges i flors" (1980) o "Quanta, quanta guerra..." (1980).

El 1980 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Mercè Rodoreda va morir a Girona l'any 1983. Tres anys després es va publicar "La mort i la primavera", la seva obra pòstuma, inacabada.