Plats que alimenten la "sodade", la nostàlgia de la terra, però també música, indispensable per acostar-se al tarannà obert i alegre dels capverdians que tornarem a retrobar en aquest capítol.

Un nou viatge a l'herència africana i portuguesa que ha marcat la seva forma d'entendre la vida, dintre i fora d'aquelles illes atlàntiques.

A Sant Feliu de Llobregat hi viu la família Delgado. Van començar a arribar aquí fa més de trenta anys. Ara són sis els germans que viuen i treballen a Catalunya. Amb ells parlem del peix, de la "façola", del "badejo", de la importància dels productes que sustenten l'alimentació de les illes; però també parlem d'integracions i enyorances, de la vida lluny del petit paradís capverdià.

La Mery viu ara com una taradellenca més, a la plana de Vic, completament adaptada a la cultura i la llengua catalana. Amb ella aprendrem a fer el "frigenote", un exemple de la importància que es dóna allà al fet de temperar la carn, a condimentar-la i adobar-la.

També coneixem la Fátima, amb qui fem el "kuskus", un pastís dolç que es cuina al vapor. La Fátima sempre tragina a la maleta productes del seu país, camí de Portugal o de Catalunya. Com diu l'Ilidio, un altre capverdià que viu a Barcelona, l'important és que, sigui on sigui, la cultura del país es mantingui viva.